Diari

Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anna tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des de juny de 1942 fins a l'agost de 1944. En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anna, una nena de tretze anys, escriví el seu esgarrifós Diari, un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazi, i sobre els sentiments i experiències que tingueren ella mateixa i el seus acompanyants. Costa de comprendre que un Diari com el d'Anna Frank hagi pogut ésser escrit per una noia de tretze anys: no es proposava fer la crònica de les minúcies de la seva vida d'infant; no es proposava de fer literatura. Era, com si diguéssim, el seu divertiment. Però ja es pot ben dir que era també l'albada d'una potent personalitat d'escriptor, prematurament enrobustida per les circumstàncies dramàtiques de la seva vida, i a tal punt, que han fet d'Anna Frank una escriptora d'anomenada mundial.