Dones

«És tan reaccionari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és l’espècie». Amb aquestes paraules, Isabel-Clara Simó s’encara a aquestes narracions, en què predomina la diversitat. En efecte: hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries… L’autora ha manifestat sovint que no creu en una «literatura femenina» i que hi ha, simplement, bona i mala literatura. I ha escrit sobre temes literaris molt diversos, i no especialment sobre l’univers femení. Tanmateix, ara ha volgut parlar de dones «perquè no és cap tema tabú per a mi, tot el contrari. No n’hi ha, de temes tabú, en literatura, ni per a homes ni per a dones». Amb una feliç recerca del llenguatge oral —que l’autora ja va treballar a La innocent— i amb l’habilitat literària que els lectors li coneixen prou i la subtilesa que la caracteritza, Isabel-Clara Simó ens presenta una deliciosa, incisiva i lacerant mirada sobre disset tipus de dona, totes diferents, perquè «cada dona és individu, i cap no és espècie». D’altra banda, les magnífiques il·lustracions que acompanyen aquests contes han estat fetes per Núria Pompeia.